Aprenentatge d'idiomes. Per a què?

És sabut i acceptat que encara no existeixen moltes de les feines en què treballaran bona part dels alumnes que encara es troben en els primers anys d’escolarització. Així doncs, el currículum escolar sempre haurà d’estar en continua transformació i canvi.

En aquest article, de 2017, el diari El Periódico tracta el tema i en fa algunes hipòtesis sobre algunes feines del futur.

Així doncs, per coherència, el currículum i l’aprenentatge de llengües estrangeres també patirà un canvi. En realitat, fa uns deu anys, en un bloc ja abandonat, ja ho vaig comentar. Ara, la meva primera piulada a l'estrenat compte de Twitter m’hi ha fet pensar un altre cop.

L’ensenyament-aprenentatge de llengües estrangeres a l’escola ha passat per diferents fases, amb diferents metodologies i suports: llibres, cassetes,  CDs, corners, espais d’autoaprenentatge, VHS-DVD, Youtube, jocs flash, Hot Potatoes, Clic, AICLE-CLIL, projects... Els més veterans segurament en recorden moltes, tot i que de ben segur en podrien afegir. En paral·lel, el currículum de llengües estrangeres aprovat pel departament d’Educació/Ensenyament de la Generalitat també ha anat canviant els darrers anys.

En uns vint anys, doncs, recursos i metodologies aplicades a l’ensenyament d’una llengua estrangera han canviat amb més rapidesa que ho havien fet anys enrere. Ara, noves tecnologies profetitzen nous canvis... 

Aquestes noves tecnologies ens permeten ja fer traduccions instantànies de llengua escrita, imatges, so i vídeos. Amb els nostres telèfons ja podem traduir rètols amb indicacions en una llengua que no coneixem; automàticament podem traduir un text a una altra llengua; parlar per telèfon o fer una videoconferència en català mentre el nostre interlocutor l’escolta en anglès, alemany, castellà, àrab, xinès o qualsevol llengua escollida del llista que l’aplicació proporciona. Avui en dia, qualsevol persona es pot fer entendre en qualsevol llengua.

És l’inici, perquè aquestes tecnologies i aplicacions s’aniran desenvolupant i perfeccionant. Recordem per exemple les primeres càmeres de fotografia digital. Molts pronosticaven que allò no tenia futur, que no superaria la foto analògica. L’ús de l’antic carret és marginal i és difícil trobar una càmera de fotografies que no sigui digital.

S’ha calculat que per poder-se comunicar en una llengua calen de 600 a 2000 hores de dedicació, segons la llengua. Quan els nostres infants i joves tinguin a les seves mans aquesta tecnologia, quants d’ells no trobaran una pèrdua de temps estudiar una nova llengua? Quants docents apostaran per dedicar les hores del currículum a altres aprenentatges que no pas els de llengües?

Els canvis costen i sempre hi haurà detractors -ja va passar quan es va passar a escriure en bolígraf en detriment de les plomes o els llapis-. Ara la tecnologia ens avoca a un altre canvi difícil de concebre per molts: el de l’ensenyament de les llengües estrangeres.