Un mestre amb vocació...

Reflexions en veu alta sobre la vocació. Discutibles, argumentables, modificables, ampliables... publicades per primer cop en un fil a Twitter.

1. Un mestre amb vocació estima tots els seus alumnes de manera incondicional perquè sap que, malgrat que alguns alumnes no ho expliciten, tots tenen necessitat de sentir-se estimats.

2. Un mestre amb vocació sap que no hi ha alumnes impossibles, sinó que són alumnes que demanen més temps per poder estar en disposició d’aprendre.

3. Un mestre amb vocació sap que darrere de cada alumne hi ha una persona que en un futur pot ser imprescindible per a la humanitat.

4. Un mestre amb vocació sap que només intervindrà en un curt espai de temps del procés educatiu d’aquell alumne, però hi posa tot i més perquè aquell temps és molt preuat.

5. Un mestre amb vocació és innovador per natura perquè mai no deixarà de buscar aquells mètodes que afavoreixin l’aprenentatge dels seus alumnes.

6. Un mestre amb vocació està en formació constant perquè espera trobar noves finestres que obrir als seus alumnes.

7. Un mestre amb vocació és el primer en compartir aquells mètodes i materials amb altres mestres perquè sap que els altres alumnes també són els seus alumnes i és una tasca d’equip.

8. Un mestre amb vocació és receptiu però crític amb totes aquelles teories i mètodes nouvinguts que se li presenten com a Sant Grial de l’educació.

9. Un mestre amb vocació participa en aquelles trobades en què altres mestres també busquen el mateix que ell.

10. Un mestre amb vocació fa de la seva professió una afició i hi destina aquell temps que, de vegades, no té.

11. Un mestre amb vocació no deixa de pensar en com portar a l’aula aquella experiència personal, viatge, visita... o quina aplicació educativa poden tenir aquells objectes que ha trobat.

12. Un mestre amb vocació està obert a les noves tecnologies com ho està a metodologies de fa anys.

13. Un mestre amb vocació sap que, abans que ell, molts altres el van precedir i es farà hereu del llegat que li varen deixar.

14. Un mestre amb vocació no es rendeix, sap que a l’endemà té una altra oportunitat per aconseguir el que avui no ha estat possible.

15. Un mestre amb vocació, a manca de recursos, farà de les pedres pans si cal per proporcionar els millors materials i mètodes als seus alumnes.

16. Un mestre amb vocació avantposarà els interessos i drets dels seus alumnes als seus personals.

17. Un mestre amb vocació sap que no pot escollir els seus alumnes però sí el mestre que aquests tindran.

 

Segregació escolar, el nostre Canvi Climàtic particular?

Pocs dubten ja que el canvi climàtic és un fet i que l’escalfament de la Terra tindrà conseqüències fatals. Ningú feia cas als primers científics que en parlaven ja als anys 60, per no anar més enrere, i ara els mateixos científics avisen que hi pot haver un punt de no retorn. 

Si la temperatura mitjana de la Terra augmenta més de 1,5°, si arriba als 2°, ja no hi haurà marxa enrere.  És a dir, només 0,5° de diferència ens separen d’una catàstrofe mediambiental de conseqüències imprevisibles arreu del nostre planeta.

Ja fa temps que docents i institucions diverses avisen que cal lluitar contra la segregació escolar a Catalunya, doncs pot posar en perill el futur socioeconòmic del nostre país amb tot el que això comporta. Informes del Síndic de Greuges, de la Fundació Bofill, reportatges amb dades sobre la situació a la ciutat de Barcelona duta a terme per periodistes... constaten que potser ens estem apropant a aquests 2° de no retorn.

Les causes? La deficient política educativa en aquest àmbit. No pas la lliure elecció de les famílies, no pas la distribució de la població o la doble xarxa d’escoles públiques i privades, sinó les inexistents o estèrils mesures de la política educativa que condicionen la resta de variables.

El Síndic de Greuges fa més de dos anys que va proposar un Pacte contra la segregació escolar a Catalunya que encara ningú ha firmat -tot i que s’esperava que s’arribés a un acord la tardor del 2018. 

El mes de gener, els diferents partits del parlament no es van posar d’acord per firmar-lo i ara, el 7 de febrer, l’únic que ha estat capaç de fer el parlament ha estat acordar dotar d’alguna partida en els pressupostos en el proper exercici pressupostari per al Pacte i modificar lleument el decret d’admissió d’alumnes a l’escola. D’això se’n diu fer el paperina.

Però, com ja és tradició, la política va a remolc de la societat i aquesta, la societat catalana, ja fa un temps que s’ha arromangat i ha començat a picar pedra. 

La Fundació Bofill insta, en el seu document, els ajuntaments a assumir-ne el lideratge i les iniciatives Educació360 i Magnet ja hi estan treballant. Iniciatives integrades per docents, ajuntaments, institucions culturals, empreses... que comencen a agafar forma i ens mostren un camí pel canvi.

L’adolescent Greta Thunberg va començar una vaga, no anar a escola, per conscienciar de la lluita pel canvi climàtic els polítics del seu país, l’agost de 2018. “Si a ells, no els importa el meu futur, a mi tampoc”. La Greta continua amb les vagues i el seu activisme fent xerrades sobre la seva causa arreu. 

A Brussel·les, tres mil estudiants –des de primària a universitaris- van prendre els carrers per protestar contra el canvi climàtic un dijous a començaments de gener; la setmana següent en van ser dotze mil; el darrer dijous trenta-sis mil. 

Aquestes dues darreres setmanes, les protestes d’estudiants s’han estès a Suïssa, Alemanya, França i Holanda. 

Tot ho va començar la Greta.

Haurem de sortir al carrer docents, famílies i alumnes per exigir al nostres representants al parlament que firmin el Pacte per evitar les conseqüències del nostre canvi climàtic particular? 

Està en joc el futur dels nostres alumnes i el futur el nostre país.

Més informació:

https://www.educacio360.cat/

https://magnet.cat/

Síndic de Greuges: La segregació escolar.

Fundació Bofill. Combatre la segregació escolar.

Un bon resum sobre la segregació escolar:

https://criatures.ara.cat/escola/Combatre-segregacio-escolar_0_2175382548.html

Segregació. Un toc d'atenció a polítics i sindicats.

Molt d’acord amb l’article de l’Anna Jolonch a l’Ara: A favor del pacte contra la segregació. (31-1-19).

Som conscients que tenim un problema amb l’anomenat fenomen de la segregació escolar i, afegeixo -tot i que la sra. Jolonch només ho insinua- tenim un problema amb els polítics catalans i els sindicats de mestres i professors.
 
Tres prèvies que penso compartim gran part del cos docent:
 
Els pares que busquen i trien escola, busquen per als seus fills bons projectes educatius i escoles que funcionin. 
 
Mestres i professors hi estem treballant perquè així sigui. Per al cos docent, els alumnes de la pública, de la concertada, de la costa, de la muntanya, immigrants, indígenes, de ciutat o de poble són alumnes de tots. Perquè com a mestres i professors, com a educadors, no segreguem ni en tenim la intenció, és incompatible amb la nostra vocació i una mostra en són les múltiples xarxes en què els educadors es troben -fora d’horari escolar molts cops- per intercanviar experiències i millorar l’educació del nostre país, abocant-hi esforç, il·lusió i temps. 
 
Tercera. Les concertades no són la causa d’aquesta segregació, ho apunta l’Anna Jolonch i el Síndic de Greuges en el seu informe: ...tenim una extensa realitat d’escoles concertades amb vocació de servei públic, i que fan seva l’opció per una “escola gratuïta i de qualitat, apunta l’Anna Jolonch al seu article. No cal buscar un cap de turc, no hi és.
 
El problema de la segregació, a hores d’ara, no són ni els mestres, ni els pares, ni la tipologia d’escola. Si cal buscar les causes, fem-ho en una política educativa equivocada o, si més no, desorientada. 
 
Els que posen pals a les rodes, ara per ara, són els polítics i els sindicats, blanco y en botella, diem en castellà; són ells la causa que la segregació no trobi solució.
 
Senyors polítics i sindicalistes, deixin de jugar a les eleccions o al “jo més” i pensin en els nostres infants i joves, perquè si tenim un col·lectiu de mestres abocats amb fal·lera a conjurar-se per millorar l’educació del nostre país i, com diu l’Anna Jolonch, Catalunya és un dels països de l’OCDE que més inversió privada fan en educació (i no ho podem menystenir) estem perdent temps, diners i oportunitats... 

Els mestres i els nostres alumnes no s’ho mereixen.

 

Quatre iniciatives educatives en xarxa

Quan els mestres i professors ens endinsem en les xarxes socials, més d'hora que tard, ens adonem que estem llegint i participant en temes educatius: metodologies, opinions, projectes...

Jo, mestre amb alguns anys d'experiència, en soc una mostra. Voltant per Twitter, m'he adonat que hi ha unes iniciatives prou importants i amb prou força com per a fer-hi esment. Després de llegir algunes aportacions i comentaris d'una i d'altra, he volgut saber-ne més i en aquesta entrada del bloc en teniu el resultat.

Les iniciatives pedagògiques són:

Hi ha una altra xarxa interessant, els instituts innovadors, però no he sabut trobar-ne cap pàgina web amb informació sobre ella.

Els elements que he volgut conèixer de cadascuna han estat bàsicament, qui són i què pretenen. A més, ja que són unes iniciatives amb xarxes de suport important, també era interessant saber qui els dona suport.

Educació360 és la iniciativa més jove. Es va presentar el passat 28 de gener de 2018.

Neix amb l'objectiu que tothom tingui més i millors oportunitats educatives en tots els temps i espais de la seva vida i connectar l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiu. Volen que cada infant i jove construeixi el seu propi itinerari vital amb equitat i sense exclusions. 

Aquesta tasca es fa conjuntament amb el suport de gairebé 60 ajuntaments, xarxes de centres educatius i d’entitats esportives i musicals; moviments de lleure; grups i centres de recerca i diferents entitats i centres educatius.

Les entitats que han donat impuls a aquesta iniciativa són:

Durat el primer any de vida, ja s'han dut a terme 40 projectes.

Escola Nova 21, es va fundar el gener de 2016. És un programa per l’actualització del sistema educatiu i de cadascun dels centres. És un programa per generalitzar allò que és coneix que és adequat i funciona gràcies a les evidències i al coneixement, partint de la base d’aportar a infants i joves un aprenentatge rellevant i amb sentit. El programa pretén aconseguir-ho en tres anys, és a dir, finalitzarà el desembre de 2019.

Aquest programa va ser impulsat per 25 escoles i les següents entitats o institucions:

Amb col·laboració amb:

I aquest programa d'Escola Nova 21 compta també amb el suport de:

 Escoles que participen d'aquest programa d'Escola Nova 21:
 

Xarxes pel canvi

A la ciutat de Barcelona, per les seves característiques, Escola Nova 21 s'ha aliat amb el Consorci d’Educació, I’ICE de la UAB i Rosa Sensat per sumar esforços per la innovació, amb el repte que en tres anys tots els centres educatius de la ciutat puguin estar immersos en algun projecte de millora sostenible des del treball en xarxa. A aquesta associació se l'ha anomenat Xarxes pel canvi.

Aquesta associació va tenir lloc el gener de 2017, així doncs el gener de 2020 ja haurà d'haver assolit els seus objectius.

Les 22 xarxes de centres existents a la ciutat de Barcelona, que acullen 204 centres educatius, treballen amb responsabilitat en la millora contínua dels centres i dels aprenentatges del seu alumnat, el desenvolupament professional del professorat, la col·laboració entre centres educatius i la indagació col·lectiva.

Aquestes en són les 22 xarxes a Barcelona:

Aquest programa, Magnet, té els seus orígens el 2013 de la mà de la Fundació Bofill i el Departament d'Ensenyament. S'inspira en les Magnet Schools dels anys 70 als Estats Units.

El programa s’adreça a aquells centres educatius que tenen una composició social desequilibrada respecte al seu territori de referència i que compten amb un equip docent compromès amb el canvi i amb motivació per desenvolupar projectes d’innovació.

Magnet facilita aliances per a l’èxit educatiu entre els centres educatius en el desenvolupament d’un projecte amb una institució d’excel·lència.

Aquesta col·laboració entre el centre educatiu i la institució ha de permetre al centre desenvolupar un projecte educatiu innovador i de qualitat, un projecte atractiu, que tingui magnetisme i que es converteixi en un projecte de referència en el seu territori, tant per a les famílies com per a la comunitat educativa.

Les institucions que hi participen són institucions de referència i excel·lència en un camp de coneixement específic (ciència, tecnologia, art, comunicació audiovisual, etc.), que tenen un compromís educatiu amb la societat, i una gran capacitat de transferir innovació i coneixement.

Actualment, els impulsors d'aquest projecte són:

Vuit ajuntaments, a dia d'avui, i més d'una trentena d'institucions, entre els quals universitats o col·legis professionals, participen en aquest programa.

Segons la seva pàgina web, el programa s’ha dut a terme durant cinc anys en cinc centres educatius, en una primera fase pilot, i ha demostrat que és una estratègia potent per enfortir el projecte del centre educatiu, canviar la seva percepció social, atraure les famílies del seu entorn i augmentar la preinscripció escolar.

A la seva pàgina web hi podreu trobar informació sobre 16 projectes que han dut a terme.

La Xarxa de Competències Bàsiques està integrada per equips de docents que desenvolupen el treball per competències als seus centres, elaboren instruments de suport per orientar els processos de reflexió i la gestió del currículum per competències bàsiques i comparteixen processos d’autoavaluació. 

Aquest projecte pedagògic es troba sota l'aixopluc del Departament d'Educació. 

 Escoles participants:

Aquestes són els quatre projectes educatius en xarxa més potents i amb més suport a Catalunya. Tots ells coincideixen en donar a l'educació del nostre país una importància cabdal i tenen com a objectiu principal la millora de la qualitat educativa, una millora que cal fer en xarxa, implicant altres sectors socials i amb el compromís dels educadors, les famílies, les institucions i les empreses.