diumenge, 10 de febrer del 2019

Segregació escolar, el nostre Canvi Climàtic particular?


Pocs dubten ja que el canvi climàtic és un fet i que l’escalfament de la Terra tindrà conseqüències fatals. Ningú feia cas als primers científics que en parlaven ja als anys 60, per no anar més enrere, i ara els mateixos científics avisen que hi pot haver un punt de no retorn. 

Si la temperatura mitjana de la Terra augmenta més de 1,5°, si arriba als 2°, ja no hi haurà marxa enrere.  És a dir, només 0,5° de diferència ens separen d’una catàstrofe mediambiental de conseqüències imprevisibles arreu del nostre planeta.

Ja fa temps que docents i institucions diverses avisen que cal lluitar contra la segregació escolar a Catalunya, doncs pot posar en perill el futur socioeconòmic del nostre país amb tot el que això comporta. Informes del Síndic de Greuges, de la Fundació Bofill, reportatges amb dades sobre la situació a la ciutat de Barcelona duta a terme per periodistes... constaten que potser ens estem apropant a aquests 2° de no retorn.

Les causes? La deficient política educativa en aquest àmbit. No pas la lliure elecció de les famílies, no pas la distribució de la població o la doble xarxa d’escoles públiques i privades, sinó les inexistents o estèrils mesures de la política educativa que condicionen la resta de variables.

El Síndic de Greuges fa més de dos anys que va proposar un Pacte contra la segregació escolar a Catalunya que encara ningú ha firmat -tot i que s’esperava que s’arribés a un acord la tardor del 2018. 

El mes de gener, els diferents partits del parlament no es van posar d’acord per firmar-lo i ara, el 7 de febrer, l’únic que ha estat capaç de fer el parlament ha estat acordar dotar d’alguna partida en els pressupostos en el proper exercici pressupostari per al Pacte i modificar lleument el decret d’admissió d’alumnes a l’escola. D’això se’n diu fer el paperina.

Però, com ja és tradició, la política va a remolc de la societat i aquesta, la societat catalana, ja fa un temps que s’ha arromangat i ha començat a picar pedra. 

La Fundació Bofill insta, en el seu document, els ajuntaments a assumir-ne el lideratge i les iniciatives Educació360 i Magnet ja hi estan treballant. Iniciatives integrades per docents, ajuntaments, institucions culturals, empreses... que comencen a agafar forma i ens mostren un camí pel canvi.

L’adolescent Greta Thunberg va començar una vaga, no anar a escola, per conscienciar de la lluita pel canvi climàtic els polítics del seu país, l’agost de 2018. “Si a ells, no els importa el meu futur, a mi tampoc”. La Greta continua amb les vagues i el seu activisme fent xerrades sobre la seva causa arreu. 


A Brussel·les, tres mil estudiants –des de primària a universitaris- van prendre els carrers per protestar contra el canvi climàtic un dijous a començaments de gener; la setmana següent en van ser dotze mil; el darrer dijous trenta-sis mil. 

Aquestes dues darreres setmanes, les protestes d’estudiants s’han estès a Suïssa, Alemanya, França i Holanda. 

Tot ho va començar la Greta.

Haurem de sortir al carrer docents, famílies i alumnes per exigir al nostres representants al parlament que firmin el Pacte per evitar les conseqüències del nostre canvi climàtic particular? 

Està en joc el futur dels nostres alumnes i el futur el nostre país.


Més informació:

Síndic de Greuges: La segregació escolar.
Un bon resum sobre la segregació escolar:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada