Segregació. Un toc d'atenció a polítics i sindicats.

Molt d’acord amb l’article de l’Anna Jolonch a l’Ara: A favor del pacte contra la segregació. (31-1-19).

Som conscients que tenim un problema amb l’anomenat fenomen de la segregació escolar i, afegeixo -tot i que la sra. Jolonch només ho insinua- tenim un problema amb els polítics catalans i els sindicats de mestres i professors.
 
Tres prèvies que penso compartim gran part del cos docent:
 
Els pares que busquen i trien escola, busquen per als seus fills bons projectes educatius i escoles que funcionin. 
 
Mestres i professors hi estem treballant perquè així sigui. Per al cos docent, els alumnes de la pública, de la concertada, de la costa, de la muntanya, immigrants, indígenes, de ciutat o de poble són alumnes de tots. Perquè com a mestres i professors, com a educadors, no segreguem ni en tenim la intenció, és incompatible amb la nostra vocació i una mostra en són les múltiples xarxes en què els educadors es troben -fora d’horari escolar molts cops- per intercanviar experiències i millorar l’educació del nostre país, abocant-hi esforç, il·lusió i temps. 
 
Tercera. Les concertades no són la causa d’aquesta segregació, ho apunta l’Anna Jolonch i el Síndic de Greuges en el seu informe: ...tenim una extensa realitat d’escoles concertades amb vocació de servei públic, i que fan seva l’opció per una “escola gratuïta i de qualitat, apunta l’Anna Jolonch al seu article. No cal buscar un cap de turc, no hi és.
 
El problema de la segregació, a hores d’ara, no són ni els mestres, ni els pares, ni la tipologia d’escola. Si cal buscar les causes, fem-ho en una política educativa equivocada o, si més no, desorientada. 
 
Els que posen pals a les rodes, ara per ara, són els polítics i els sindicats, blanco y en botella, diem en castellà; són ells la causa que la segregació no trobi solució.
 
Senyors polítics i sindicalistes, deixin de jugar a les eleccions o al “jo més” i pensin en els nostres infants i joves, perquè si tenim un col·lectiu de mestres abocats amb fal·lera a conjurar-se per millorar l’educació del nostre país i, com diu l’Anna Jolonch, Catalunya és un dels països de l’OCDE que més inversió privada fan en educació (i no ho podem menystenir) estem perdent temps, diners i oportunitats... 

Els mestres i els nostres alumnes no s’ho mereixen.